Liban i la memòria històrica

Els últims anys es parla molt de recuperar la memòria històrica, perquè no es repteixi. Però es que quan es repeteix, i ara es repeteix, potser hem de mirar el que passa ara i no els papers ja grocs. Cal preservar la memòria per no caure en els errors del passat, però no podem deixar el present.
L'holocaust jueu (que no es pot negar, ni minimitzar) forma part del passat, i ens ha de servir per aprendre que no es pot repetir un fet semblant, si algú nega l'holocaust es quasi bé jutjat com si hi hagués pres part.
Ara els jueus en "legítima defensa" estan fent un altre holocaust. I els nostres polítics i reprensentants, (espanyols i europeus) s'ho miren des de la barrera, i fan declaracions estúpides, no fos cas s'enfadés el germà gran. Es cometen crims de guerra, s'ataquen les infraestructures i la població civil. Causar més de 200 morts indiscriminats en reposta al segrest de 2 soldats? és legítima defensa?
Si fos un libanés, i m'ataquessin de la manera que ho fan, em destrossessin la família i la casa, suposo que juraria venjança...i per tant ja tenim conflicte per 40 anys més.
Els palestins han pagat els plats trencats a l'Europa de Hitler, i encara els segueixen pagant. No hi pot haver un estat amb impunitat, armat nuclearment, i que faci el que vulgui i quan vulgui.
No m'agrada que Iran enriqueixi urani, però no entenc perquè si se sap que Israel en té, no hi ha cap organisme internacional que ho denuncïi, se'ls amenaci amb sancions ni res de res.
L'orient mitjà és un polvorí provocat en part per les fronteres creades pels Anglesos i la resta d'Europa: La cofiguració dels països barrejant etnies i religions i els capdills escollits en països com Arabia Saudita. Països dividits, font de conflictes on poder fer i desfer segons els interessos econòmics i geoestratègics del moment, malgrat els seus habitants.